Per poder arribar a delimitar l’espai que conforma la Marca Col·lectiva de la UE CORPINNAT, s’ha seguit una metodologia de treball que es basa en l’estudi de diferents factors i elements territorials a partir dels quals s’ha pogut arribar a establir les relacions necessàries que han fet possible determinar per on ha de definir-se el límit de l’espai objecte d’estudi.
Els paràmetres, factors i elements sobre els quals es basa el treball de delimitació són els següents: variables territorials i ambientals estrictament físiques (topografia -tant elevacions de cota com aiguavessants de les carenes-, orientacions, geomorfologia, litologia, sòls o climatologia), factors lligats a la presència humana sobre el territori (històrics, culturals, socials, econòmics, accessibilitat, etc, en definitiva l’assentament en el territori i la urbanització del mateix) i, per últim, aspectes purament enològics i vitivinícoles o agronòmics (varietats, adaptació al medi, relació amb el sòl, etc)
La Marca Col·lectiva de la UE parteix de la zona considerada com a nucli històric en la producció vitivinícola del Penedès, en la que ha calgut definir quins poden ser considerats els seus llindars, arrel de la informació treballada. Per això s’ ha anat resseguint l’espai territorial, municipi a municipi, definint àrees on en cadascuna d’elles hi predominen més uns factors que altres, és a dir, en cap cas hi ha un criteri únic que prevalgui per sobre dels altres a l’hora de delimitar l’espai. Cal especificar que, per tal de poder definir un espai administrativament viable, la delimitació segueix en tot moment límits municipals o de parcel·lari cadastral, quan ha calgut arribar a aquest nivell de detall, adaptats als paràmetres estudiats.
Finalment, la Marca Col·lectiva de la UE CORPINNAT ha resultat ser com una gran zona compacta, en certa forma rectangular, definida en base a la depressió prelitoral del Penedès i les serres adjacents.
En la delimitació de la part oest (municipis d’Aiguamúrcia i el Montmell) han predominat els criteris topogràfics i d’assentament sobre el territori, ajustant el límit al detall de la delimitació parcel·laria cadastral; els altres municipis (la Bisbal del Penedès i Albinyana) s’han ajustat als límits municipals ja que aquests es defineixen per criteris topogràfics; per últim, en el cas del Vendrell s’han seguit els desguassos naturals dels cursos fluvials.
En la delimitació de la part sud han estat els límits municipals (municipis de Bellvei, Castellet i la Gornal, Olèrdola, Avinyonet, Olesa se Bonesvalls, Subirats i Gelida) els que han definit la zona ja que aquests s’ajusten a un topografia clarament identificativa dels terrenys que es vinculen al Penedès dels que tendeixen cap al Garraf, tot i que no en tots els casos les aigües vessants es corresponguin; en aquests casos hi han pesat criteris històrics de vinculació de vinyes a l’activitat vitivinícola de la plana del Penedès i altres a la del Garraf.
En el sector est els límits es corresponen principalment a la presència d’activitat humana industrial en front de l’agrícola, resseguint el territori de manera que les zones densament urbanitzades o industrialitzades quedin fora d’un espai agrícola que vol potenciar justament aquest valor de ruralitat (municipis de Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires i Hostalets de Pierola) buscant elements topogràfics que ajudin a definir millor l’espai.
Per últim el sector nord (municipis de Piera, Vallbona d’Anoia, Cabrera d’Anoia, Mediona, la Llacuna i Pontons) és un espai delimitat per una sèrie d’accidents geogràfics més o menys importants que deixen clarament un territori aiguavessant al Penedès i un altre a les conques del Tous, del Carme i del Gaià. La delimitació segueix en el major part el límit municipal que s’adapta a la topografia, excepte en el cas del municipi de la Llacuna que ha calgut definir-la a nivell de parcel·lari cadastral ajustat a la topografia. Amb aquesta delimitació es pretenen incorporar les vinyes de Parellada d’altura sobre sòls terciaris, absents gairebé a la plana del Penedès.
El conjunt del territori objecte d’estudi abraça una superfície de 997 Km², inclou la totalitat o una part de les següents comarques: Alt Penedès, Alt Camp, Baix Penedès, Tarragonès, Garraf, Baix Llobregat i Anoia.
Passa el ratolí per sobre la imatge
Plaça Manuel Raventós, 1, 1r.
08770 Sant Sadurní d'Anoia - Barcelona
+34 678 024 960